Sobre aquest blog

Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twitter. Des d'aquest bloc us informarem de properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem

'Incerta glòria', de Joan Sales

Posted on | dilluns, 5 de novembre de 2012 | No Comments



Hem dedicat el mes d’octubre a piular la poesia de Joan Sales, però no volíem deixar passar l’oportunitat de piular també sobre la seva gran obra Incerta glòria. Aquesta és, doncs, la proposta literària per aquest mes de novembre, i amb la qual també tancarem la nostra participació digital a l’any literari Sales, Calders i Tísner que ha comissariat la doctora Laura Borràs.

Incerta glòria, diguem-ho ja des d'ara, és un llibre important, una de les novel·les considerables que ens han donat les lletres catalanes d'ençà de la gran ensulsiada”. No ho diem nosaltres, sinó que són paraules de Rafael Tasis, de la ressenya que en va escriure a Pont Blau l’octubre del 1957.

I Isidor Cònsul, en un article publicat a l’Avui el novembre del 1983, va dir: “Incerta glòria és, ben segur, una de les quatre o cinc novel·les cabdals de la nostra narrativa de postguerra. Atraient i enlluernadora, reuneix l'encert d'una gran història harmonitzada a tres veus, un cert sentit èpic (no endebades fou la primera novel·la en català, a l'interior, emmarcada en els anys de la guerra i des de l'òptica dels vençuts) i sobretot una profunda qualitat lírica i poètica”.

Incerta glòria, premi Joanot Martorell l'any 1955, és una novel·la en quatre parts que té com a tema central la guerra civil relatada des de la perspectiva dels vençuts. L'autor la va anar ampliant en cada nova edició fins arribar a la definitiva, editada l'any 1971. 
 

Es tracta d'una novel·la llarga que reclama temps per degustar-la i pair-la. Per això, us deixarem tres setmanes abans no iniciem la tertúlia, que encetarem el dia 19 de novembre (data de naixement de Sales) i que farem durar fins a finals d’any. La podreu seguir amb l’etiqueta #incertagloria, i també, referint-vos al twitter del seu autor, @joan_sales. A més, també podeu visitar i contribuir al Pinterest que hem dedicat a l'autor.

El 27 d'octubre tots vam ser una mica Sales, Calders i Tísner

Posted on | dissabte, 3 de novembre de 2012 | No Comments



El passat 27 d’octubre, summant-nos a la celebració de l'Any literari Sales, Calders i Tísner, vam organitzar actes a l’Hospitalet de Llobregat, Mataró i València, i això ens va permetre a tots ser una mica Sales, una mica Calders i una mica Tísner.
Moltes, moltissimes gràcies a tots els qui des d'un lloc o altre vau col.laborar-hi i participar-hi.


Intentem recollir en aquest apunt tot el relacionat.

#scthospitalet
La Jornada Sales, Calders i Tísner, als Jardins del Centre Cultural Tecla Sala, va ser molt participada.
En aquest tweetdoc podeu veure un recull de les piulades.

#sctmataro
El dijous 25 d’octubre, en vam parlar al programa La fàbrica, d’M1TV, i després va fer-ne un reportatge fent balanç de l’èxit de participació.
En aquest Pinterest, que vam anar engruixint @Robafavesllibre i @llegimipiulem, podeu trobar-hi el programa i veure-hi algunes de les imatges de tots els actes programats.
Tweetdoc amb recull de les piulades.
El periodista Manuel Cuyàs, el dimecres 31 d’octubre publicava a El Punt Avui l’article: 'La comissària', sobre la conferència que Laura Borràs va fer dins dels actes #sctmataro a la Nau Gaudí.  
Ramon Bassas escrivia l’apunt: ‘La ruta d’Incerta glòria, a Google Maps’.
Si d’una cosa hem d’estat contentes, és de la col·laboració entre diferents entitats que mai abans ho havien fet. Junts hem aconseguit aquesta participació! I un agraïment ben especial a la Laura Borràs, comissària de l’any literari, i a Tessa Calders, filla de Pere Calders, i Diana Coromines, per la seva implicació i participació. 
I ens ha restat una cosa pendent, que és aconseguir portar l'espectacle 'Cançons de la veritat oculta'. Prometem seguir movent els fils per intentar-ho abans no acabi l'any literari. Ho intentarem.

#vermutcalders
A la llibreria la Traca, de València, es va fer un vermut literari 2.0, sobre Pere Calders i les Cròniques de la veritat oculta i l’storify que n’ha fet la Laura Santacruz ens permet veure com va anar. Agraïment especial a Moisès Llopis i David Marote.
Tweetdoc amb recull de les piulades.

I ara toca seguir amb Joan Sales! Estigueu atents, doncs, al blog, que properament farem el timing de la lectura i de la piulamenta.

Especial #piulempoesia: Joan Sales

Posted on | dilluns, 15 d’octubre de 2012 | No Comments

Des que al febrer de 2011 vam proposar l'etiqueta #piulempoesia per tal de compartir versos i celebrar-ne el dia mundial, que, d'aquesta manera, molta gent hi ha compartit els versos que més s'estima de la tradició catalana, la qual cosa ens ha permés llegir i rellegir, descobrir i redescobrir molts poetes de la nostra literatura.
Ara volem dedicar un especial #piulempoesia a Joan Sales, abans no ens endinsem en la tertúlia sobre Incerta glòria, d'aquest mateix autor, que copartirem a novembre,.
Aquestes dues propostes les fem en el marc de la commemoració del centenari del seu naixement, l'Any Sales, Calders, Tísner, comissariat per la doctora Laura Borràs, a qui hem escoltat en diverses ocasions parlar sobre la necessitat de reivindicar la poètica de Sales.

Endavant, doncs, amb aquest #piulempoesia amb les nostres -i les vostres!- piulades amb els versos del Joan Sales de Viatge d'un moribund!

Abans, però, vos convidem a entrar-hi de la mà de Sam Abrams, amb aquesta aprofundida i eloqüent anàlisi sobre la importància de la poesia de l'autor d'Incerta glòria en tota la seua producció:




27O Sales, Calders, Tísner.

No Comments

Com ja hem explicat en apunts anteriors, vam estar convidades per la doctora Laura Borràs, a participar amb el nostre projecte en la celebració de l'Any literari 2012, dedicat als autors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener.
I ho hem volgut fer compartint-ne la lectura de cada un d'aquests autors en sengles tertúlies. Ja n'hem gaudit de les dedicades a Tísner i a Calders. Ara, comencem un #piulempoesia dedicat a Joan Sales i, al novembre, posarem en marxa la tertúlia dedicada a Incerta glòria.
En aquest marc de celebracions, des del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet de Llobregat, Fran Ruvir ens va propoposar d'afegir-nos als actes que s'hi celebraran en aquella localitat el 27 d’octubre, als jardins del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. 
I així ho hem fet, hem organitzat, a Mataró i València, tot d'activitats per recordar i llegir plegats aquests tres grans autors de la literatura catalana del segle XX.

València.
Dissabte 27 d'octubre, 12h, Llibreria La Traca 
C. Enrique Navarro, 15, Benimaclet

VERMUT LITERARI: CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA DE PERE CALDERS

Amb Moisés Llopis i David M., que ens parlaran de les seues lectures de La ratlla i el desig i de L'arbre domèstic.
I amb tots els que hi acudiu a llegir i compartir el vostre Pere Calders!



Mataró
Programa Mataró recorda 27 O


No hi falteu, vos hi esperem!

El final de #CroniquesVO i noves propostes

Posted on | dissabte, 6 d’octubre de 2012 | No Comments



Per al mes de setembre us vam proposar (re)llegir #CroniquesVO, de P_Calders i potser ja toca recollir el que n’ha anat sortint de tot plegat.
Vam fer-ne un Storify molt al principi. Hem afegit la música de les Cançons de la veritat oculta, de Judit Neddermann, al nostre compte de Spotify. Cada cop ens agrada més el nostre Pinterest, que creix a cada lectura; aquí teniu el recull d’imatges que hem anat compilant els lectors de Cròniques (Quan el mes de maig vam llegir Paraules d’Opòton el vell, de Tísner, no el vam crear, però hem optat per obrir-li un Pinterest, i prometem alimentar-lo).
També hem anat actualitzant el grup que vam crear a Diigo, per a compartir informació sobre l’autor i l’obra #CroniquesVO. Us convidem a consultar-lo.
Finalment, si voleu resseguir les piulades que s'han generat a la tertúlia, podeu fer-ho aquí.

Ara, com a traca final, tenim algunes propostes més.
- Dedicarem l'octubre a altres activitats literàries diferents de la tertúlia sobre els tres autors del centenari. com és? Doncs, perquè Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat ens va fer saber que muntaven una Jornada Sales, Calders i Tísner pel proper 27 d’octubre, i ens hem engrescat a muntar activitats al voltant dels tres autors de l’any literari també a Mataró i a València. En molt, molt breu, us penjarem nou apunt amb el programa d’activitats, que comptarà amb xerrades, una simultània d’Scrabble, lectures de contes, lectures en veu alta de textos escollits, exposicions, etcètera.

- El mes de novembre serà el mes dedicat a Joan Sales. Aneu desempolsegant Incerta glòria, perquè aquest serà el llibre que farem. Com que és una obra densa, però que cal llegir de totes totes, podeu avançar la lectura i anar preparant la tertúlia. Abans, però, us proposem fer un #piulempoesia de Joan Sales, que començarem el proper dilluns 15 d'octubre, i que convidem tothom a participar-hi. 

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

Posted on | dimecres, 5 de setembre de 2012 | 1 Comment

Com ja vam anunciar al mes de juliol, la tertúlia de setembre la dedicarem a les Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, autor que compta amb un perfil a Twitter, @P_Calders, des del qual ens regalarà durant aquest temps de diàleg, tot de piulades sobre l'obra. Nosaltres a partir d'aquest moment farem servir sempre l'etiqueta #CroniquesVO per tal de facilitar el seguiment de totes les aportacions a la tertúlia.
Talment la que vam dedicar a Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-Gener, i de la mateixa manera que la que dedicarem a Joan Sales i Incerta glòria, al novembre, aquesta tertúlia d'ara és la nostra manera de contribuir, de participar de la commemoració de l'Any literari 2012, dedicat a tots tres autors.
Com es pot comprovar a la pàgina web dedicada a l'efemèride, el treball dut a terme per la comissària d'aquesta celebració institucional, la doctora Laura Borràs, i pel seu equip és excel·lent. Hi ha tot de possibilitats per acostar-se als autors i acompanyar-ne la lectura. Per tant, des d'aquest moment, us convidem, també, a fer aquest recorregut amb nosaltres.
Cròniques de la veritat oculta és un recull de 33 contes que mostren gran part de l'univers caldersià, des del qual de segur que ens sentirem interrogats per aquest nostre d'ara, i ens deixarem seduir per l'agudesa d'aquest clàssic modern de la literatura catalana.
Volem compartir una tertúlia curulla de @P_Calders  però també de les diferents lectures que cada un de nosaltres en fem; reblerta d'opinions, d'experiències lectores, de la nostra relació amb els seus personatges, amb els objectes que les habiten, amb els móns a què remeten... És per això que esperem els vostres tuits, les vostres veus!
Sembla que aquesta tertúlia, com un personatge de Calders, ha decidit fer via pel seu compte i no sotsmetre's al temps (im)previstos ni a les dates habituals. Ho celebrem. Tanmateix, volem fer-vos encara dues propostes més:

  • Una invitació a l'escriptura
Volem tornar als orígens, a la Xocolata desfeta a la manera de... (en la nostra primera tertúlia vam proposar de fer una breu composició que imitara els exercicis d’estil de Joan-Lluís Lluís, i va ser tot un èxit!).
Així, des d’allò, però també inspirades per això altre: hem pensat que, partint dels títols dels contes de les Cròniques, us animeu a crear la vostra pròpia crònica de la veritat oculta en homenatge a Calders, breus relats  -o poemes, o videolits, o...- inspirats en l’univers caldersià i sobretot en el recull que comentem. 
Podeu publicar-la als vostres blogs o pàgines, o bé, fer-nos-la arribar a través del correu electrònic. De totes, això sí, en farem difusió.

  • Una galeria d'objectes
Els contes són plens de personatges i d’andròmines que si bé no són simbòlics remeten al món de l’ordre, del seny, dels bons costums o al del somni, del jo, de l’art... Hi ha tot de  personatges, d’objectes, d’espais que podem ajuntar i exposar en una mena de museu 2.0, això és... fer-ne exposició a Pinterest! Alguna cosa semblant al que vam fer amb #lagatera però tenint ara en compte això, que allò que ens agradaria és compilar l’univers que contenen les Cròniques...
Una altra Memòria dels objectes... un armariet, un jardí banyat per la lluna, una maleta marinera...
Piuleu, doncs, les vostres fotografies!
 

Lectura d’estiu: Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

Posted on | dimarts, 31 de juliol de 2012 | 1 Comment



Ja som a les portes del mes d’agost, però abans de prendre’ns un descans volem deixar-vos un nou apunt.

Amb la proposta de tertúlia que vam fer el passat mes de maig del llibre Opòton, de Tísner, ja us vam fem saber la nostra col·laboració en l’Any Sales, Calders i Tisner (1912-2012), i ara, a punt d’emprendre tots plegats ritmes diferents, trencar horaris establerts, rutines, i a la cerca d’estats d’ànims i moments que ens ajudin a apaivagar les incerteses, angoixes i lluites expressades ens els mesos passats –i abans no en vinguin de noves–, us volem recomanar una lectura de Pere Calders.
Cròniques de la veritat oculta serà el llibre que proposarem el proper mes de setembre (Calders va néixer el 29 de setembre de 1912), però hem preferit fer-vos un avançament per qui el vulgui buscar, llegir i prepara-se la tertúlia. L’estiu també és per assaborir, relaxadament, tranquil·lament, una bona lectura.
“Els contes de Calders són un artifici on intervenen la fantasia i tot un seguit d’elements que es mouen en l’àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueix a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l’elevat estil d’un narrador d’ofici com és Calders, que assoleix amb aquesta obra la condició de mestre.”
Al setembre, ja farem un apunt més acurat, amb molta més informació sobre la vida i l’obra de Calders, les activitats organitzades pel mes de setembre...
Que passeu un MOLT BON ESTIU i BONES LECTURES!

Alguns links que us poden ajudar:


EL FINAL DE LA GATERA... (2)

Posted on | diumenge, 29 de juliol de 2012 | No Comments

... en una imatge!


La Tara? El Tàron? No ho sabem. Ara és aquí; deu haver sorgit dels tuits sobre el final de #Lagatera.
Gràcies!

El final de la gatera...

Posted on | dimarts, 24 de juliol de 2012 | No Comments

...en un tuit!
Aquest juliol fem tertúlia sobre #Lagatera de @murielvillanuev. Voleu llegir-ne la crònica? En aquest Storify la trobareu. També podeu gaudir-ne de la música de l'obra en aquesta llista a Spotify, i d'un recull d'imatges que hem anat compilant els lectors a Pinterest.
Finalment, si voleu resseguir les més de 700 piulades que s'han generat a la tertúlia, podeu fer-ho ací i ací.

Ara, com a traca final, tenim dues propostes més:

  • La primera, que en un tuit adjectiveu el desenllaç de la gatera: "El final de #lagatera és..." Després, podreu, és clar, parlar-ne amb tant de tuits com considereu necessaris, però trobem que, si més no, aquest repte, com a exercici d'escriptura, pot resultar interessant...

  • La segona, és un tuitcol·loqui, un vermut amb Muriel Villanueva i Perarnau. Aquesta trobada serà diumenge 29 de juliol, a les 13h. Hi podrem dialogar amb l'autora sobre #Lagatera i sobre la tertúlia. Prepareu, doncs, l'aperitiu i gaudim-ne felinament i en aplec virtual. Si en aquell moment, tanmateix, no podreu estar connectats, podreu piular prèviament les vostres preguntes a Villanueva i ella mateixa les respondrà durant l'entrevista.


Col·laborem amb el festival Tiflollibre de lectura en veu alta

Posted on | dilluns, 25 de juny de 2012 | No Comments

Des de fa quatre anys, l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3 promou el festival Tiflollibre de lectura en veu alta. El certamen va néixer amb l’objectiu de posicionar la lectura en veu alta i la lectura en braille en la societat, i promocionar el llibre parlat com a eina d’integració. El festival es planteja com una suma de veus: les de persones de reconegut prestigi amb les de persones amb discapacitat visual. Totes elles participen de forma voluntària i desinteressada en aquesta sessió de lectura en veu alta, on es podran sentir fragments literaris seleccionats i llegits tant per les persones anònimes com pels personatges de renom. Aquesta suma de veus fa que Tiflollibre sigui molt més que un festival de lectura en veu alta, per convertir-se en un projecte solidari i integrador, amb la paraula i la comunicació com a eix central.

En la seva quarta edició, que tindrà lloc dimecres, dia 27, al CaixaForum de Barcelona, el festival Tiflollibre està dedicat a celebrar la joia de la paraula. Per això, les personalitats convidades a llegir en veu alta són professionals de les paraules, amb llarga trajectòria en el món de l’escena i la creació literària. L’actor i director teatral Josep Maria Pou, els escriptors Vicenç Villatoro i Jordi Cervera, els poetes Carles Duarte i Àlex Susanna, el periodista Jaume Clèries i l’autora de llibres infantils Núria Albertí pujaran a l’escenari per posar la seva veu al servei d’aquesta causa.

Des de Llegim i Piulem, convidats pel Centro Trinidad (organitzadors de l'esdeveniment), també ens hem sumat a aquesta iniciativa. Us convidem a assistir al festival i a fer-ne difusió, com també farem nosaltres amb les nostres piulades, que podreu seguir amb l’etiqueta #tiflollibre.

En aquest enllaç podeu consultar el dossier de premsa del festival.

Mèu? Toc toc toc toc toc toc toc toc....

Posted on | dilluns, 18 de juny de 2012 | 1 Comment


Parlar de #lagatera sense introduir-hi cap #spoiler és difícil. Fins i tot si n'apuntàvem els temes, les claus, els protagonistes, o els motius amb què ha estat bastida, cosa que trobem a la contraportada del llibre; o si en valoràvem l'estil, la tècnica, el treball lingüístic, els tributs literaris, la intertextualitat, etc., cosa que farem plegats a la tertúlia, sentiríem que ja privàvem cada lector d'una part important del procés de construcció dels sentits de la novel·la.
La gatera, de Muriel Villanueva, és una obra que ens ha captivades. Hi ha una escriptura treballadíssima que, tanmateix, se'ns aboca a rajaploma, de la qual no es pot fer sinó una lectura a gallet, que sadolla i ens fa pensar llargament en allò que hem gaudit. I repensar-ho. I tornar-hi.
És una novel·la aparentment senzilla, que es llig amb avidesa; una mena de trencaclosques de poques peces i encaix complex. I perfecte.
Va reblerta de vida i de literatura. És una cosa i és l'altra, alhora. Quan es toquen és com posar-se els dits entre les cames.
Doncs sí, també és (com) això.
Mèu!

Aquesta és la nostra proposta per al juliol; juntament amb l'autora @murielvillanuev, esperem (re)trobar-vos a la tertúlia sobre #lagatera, una lectura espectacular per celebrar els dos primers anys de @llegimipiulem 


Ens hi acompanyeu?

(apuntat per @lalectora)

Llegim i piulem, de manual

Posted on | diumenge, 17 de juny de 2012 | No Comments

Lectura compartida a Twitter

La pràctica té la finalitat de compartir l'experiència lectora a Twitter. Es tracta de llançar a la xarxa social la proposta de lectura d'un llibre per al qual es tria un hashtag amb la paraula clau del títol del llibre que hem proposat per llegir. S'avança la data d'inici de lectura endavant. Totes les persones que hi participen fan comentaris sobre l'obra amb l'ús del hashtag que permet resseguir-ne el comentaris.
Posem alguns exemples, @judithvives, @npini, i @lalectora van llançar el projecte @llegimipiulem. El bloc de la iniciativa resumeix bé el projecte: "Llegim i piulem és una tertúlia literària 2.0 Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura catalana a Twiter. Des d'aquest blog us informarem de les properes lectures, activitats i altres novetats. Seguiu-nos a http://twitter.com/llegimipiulem". Una de les tertúlies ha estat sobre #elcantdelajoventut de #montserratroig. En definitiva, la proposta té l'objectiu de valorar experiències de lectura compartida a twitter d'obres de la literatura catalana.

D'aquesta manera parla Gemma Lluch del nostre projecte a La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre, publicat per l'Editorial Bromera, com a activitat inspiradora d'activitats que fomenten la lectura a les aules com ara aquesta d'Ignasi Moral: La lectura a Twitter

Ben contentes. I agraïdes

I ara Avel·lí Artís-Gener, Paraules d'Opòton el vell

Posted on | dissabte, 21 d’abril de 2012 | 2 Comments



A les portes de la Diada de Sant Jordi, us proposem que busqueu, remeneu entre els llibres, aneu a les biblioteques, compreu o demaneu el llibre que hem pensat per a la propera tertúlia: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, perquè hem pensat dedicar tot el mes de maig –el mes que va néixer i que també va morir– a recordar-lo. 
I què tenen en comú Tísner, Pere Calders i Joan Sales? Doncs que tots són de 1912 i tots tres s'exiliaren a Mèxic. Emmarcarem la tertúlia en la celebració de l'any literari 2012, perquè ens hi han convidat a fer-ho des del comissariat de tal commemoració. Ja us avancem que més endavant tindrem la sort de comptar amb l'aportació de Laura Borràs, comissària d'aquesta festa literària i institucional.

Trobo molt encertat l’acrònim que Màrius Serra li va regalar i que retrata les diferents facetes de la vida de Tísner: T suggereix traductor, I il·lustrador i il·lusionador, S soldat i scrabblista, N ninotaire o novel·lista, E enigmista i escenògraf i R retratista i reporter. El mateix Tísner havia dit: “No puc dir qui sóc sinó què sóc i, encara, per aproximació.” 
Del 18 novembre de 1989, un dissabte, tinc una cinta de cassete que em recorda la tarda que vaig passar al seu pis de Barcelona. Em va impactar la cadència de la seva veu, greu i pausada, però també el seu somriure sorneguer. Tot era bonhomia, tot era parlar dels altres, sobretot del seu estimat Pere Calders. Segur que aleshores jo no era conscient de la importància de tenir enregistrada la nostra conversa. Quin greu que em sabria ara no tenir-la! 

Va entrar al món del periodisme als divuit anys, gràcies a Josep Janés i Oliver, amb qui feia la revista Bandera, un poeta extraordinari. “En Janés havia de fer una redacció només d’amics, que tinguessin ganes d’escriure i, és clar, en Janés hi confiava molt. Érem amics de fa molts anys i llavors va entrar en acció l’Àngel Estivill –aquell que després vaser el director de L’Hora, aquell setmanari d’aquell diari comunista– i jo. Després, de corrector vam tenir un noi que es deia Salvador Marsal i Picas; després vam tenir en Joan Sales, el d’Incerta Glòria... Bé, érem uns quants, tots molt amics, d’una edat semblant. Érem molt amics i vam fer una redacció amb molt bon ambient”. 
Autor d’una extensa bibliografia, que podreu trobar en els enllaços que compartim, però també de les traduccions d’obres de Truman Capote (A sang freda), Gabriel García Márquez (Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada), José Luis Borges (L’Aleph), Mario Vargas Llosa (Els cadells i altres narracions) o Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor).

Maria Antònia Oliver va dir que Paraules d’Opòton el vell (1969) era el llibre de Mèxic, la declaració d’amor a Mèxic, la terra que l’acollí. A través de l’Opòton (que podria ser un Tísner trapella), se’ns explica la història d’un descobriment al revés, dels indis que descobreixen Galícia. És un llibre ple de tendresa i de sentit de l’humor, àgil i fresc, però no frívol ni simple. Margarita Aritzeta el descriu com un llibre ple de cultura, de respecte i d’humanitat. I és que Tísner era així: trapella, tendre, amb bon humor, àgil i fresc.
Artís-Gener s’estimava molt les Paraules d’Opòton el vell: “Em vaig inventar la conquesta al revés. I el mèrit de la documentació que vaig haver de fer per a escriure-la. Pensa que no havia estat mai a Galícia i que vaig haver de treballar molt per a fer versemblant el viatge d’Opòton per terres gallegues. Però jo crec que el mèrit principal és la trapelleria”. 
Ell creia que per altres coses potser no, però que per les Paraules d’Opòton el vell seria recordat. I quina millor manera de fer-ho ara que ens apropem al seu centenari? 
Ah! I independentista i compromès amb la llengua fins al final... 

Us proposem les etiquetes #Tisner #Opoton i la menció a @artis_gener

Bona diada de Sant Jordi! 

Enllaços: 

Pàgina dels 100 anysTísner-Facebook 
A Twitter

(apunt fet per @npini)

Carretera secundària

Posted on | dimarts, 28 de febrer de 2012 | No Comments




Si sou tuitaries, potser que el nom de Joan Carreras no us digui res. Però si us expliquem que és l’ànima darrera en @janquim, de ben segur que la cosa canvia. Els seus apunts i les seves anàlisis sobre twitter i el món 2.0 són tota una referència a la xarxa. Però és que a banda del bloc i les col·laboracions periodístiques, en @janquim pot acreditar una interessant trajectòria literària que ara us convidem a descobrir i gaudir. Per això, aprofitem que en Joan Carreras acaba de publicar la seva sisena novel·la per proposar-vos ‘Carretera secundària’ com el llibre per llegir i comentar durant el mes de març.



El llibre l’ha editat Proa i aquest és l’argument que es pot llegir a la contraportada:



El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d’il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L’empremta d’aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d’una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.


Proa presenta al gran públic un escriptor que durant vint anys ha tingut l’elogi de la crítica.


I aquestes, les primeres opinions que ha generat:




“Una obra emotiva e intensa, de calidad, para el gran público.”
Julià
Guillamon, La Vanguardia



“Una elegància enèrgica que recorda els guions dels germans Coen.”
Vicenç
Pagès, El Periódico


“La capacitat de narrar d’aquest autor és extraordinària. Hi ha molts
passatges [...] en què el lector pot tenir la impressió de llegir Auster.”
Jordi Llavina, El Mundo



“Una senyora novel·la, d’aquelles en què cada detall té sentit. Tan ben escrita que no es nota. Travada amb un ofici envejable. I apta per a un públic ampli.”
Eva Piquer, Avui


Com sempre, us deixem uns dies per buscar el llibre i fixem la data d’inici de la tertúlia per al proper 10 de març.


Farem servir les etiquetes #janquim i #carreterasecundaria



Presentació del llibre Amunt, IV Premi Helena Jubany

Posted on | divendres, 24 de febrer de 2012 | No Comments


Aquest apunt dóna el tret de sortida a noves iniciatives relacionades amb la literatura i els llibres a les quals ‘LlegimiPiulem’ vol sumar-se, compartir i donar a conèixer.

Així doncs, el proper dilluns 27 de febrer serem a la Llibreria Robafaves, a la presentació del llibre Amunt, el conte guanyador del IV Premi Helena Jubany.

A l’acte hi haurà l’actor Joan Pera, que ha posat veu a la narració oral de l’obra, i hi intervindran, ambdós per videoconferència, la Marina Guardiola, autora del llibre, i en Xavier Ribas, que l’ha il·lustrat.Enllaç

Per a qui no el conegui, el Premi Helena Jubany, de narració curta o recull de contes per a ser explicats, es creà amb la finalitat de mantenir viu el record de l’Helena, enamorada del món dels llibres des de tots els angles –lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes–, i d’encomanar el seu gust per la lectura i la ficció literària tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral.

Justament perquè és un premi de narració curta o recull de contes per a ser explicats, hem pensat que no n’hi ha prou amb la presentació del conte guanyador, i volem anar una mica més enllà.

Així, ja us podem avançar que l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, El Públic i @llegimipiulem, de cara al mes d’abril –més del llibre per excel·lència–, mirarem d’organitzar una lectura col·lectiva amb els contes premiats i alguns contes de l’Helena. Però de tot això ja en donarem detalls més endavant.

Amunt, de la Marina Guardiola, s’afegeix a la llista dels guanyadors d’altres convocatòries: El karma del carnisser, de Xavier Cabús (2008); Compta comptes, de Joan-Lluís Moreno i Congost (2009) i Blanc, de Jordi Soler i Comas (2010)

En darrer lloc, afegir que ens agrada especialment començar aquestes iniciatives al marge de les tertúlies 2.0 amb aquesta presentació, que ajudarà a la divulgació del Premi i a mantenir viu el record de l’Helena.

Per a més informació:


Associació Helena Jubany i Lorente: http://helena.jubany.cat/associacio/ i @helenajubany

Web de l’Helena Jubany (Mataró, 1974 – Sabadell, 2001): http://helena.jubany.cat/

I us proposem l'etiqueta #helenajubany per a seguir dilluns la presentació del llibre.

L’esclat del volcà

Posted on | dimarts, 31 de gener de 2012 | No Comments



Aprofitem aquest mes de febrer que arrenca tan fred per fer-vos una proposta literària que, pensem, caldejarà l’ambient: Vulcano, de Max Besora. I és que no volem que la lectura ens deixi indiferents. Creiem que ho podem aconseguir amb aquesta primera novel·la d’un autor prometedor, que ha editat el seu llibre gràcies a La breu, una editorial petita però compromesa amb la literatura catalana i molt activa a twitter (@labreuedicions). Amb Vulcano, La breu ha estrenat una col·lecció de narrativa amb la qual es volen donar a conèixer nous valors joves, arriscats, innovadors, sorprenents i de qualitat que comencen a treure el cap en el nostre àmbit lingüístic. Joventut, risc, innovació, sorpresa i qualitat són els ingredients que configuren aquest ‘Vulcano’, un llibre arriscat i potser polèmic, que esperem generi un debat ben “explosiu”.

Per obrir boca, podeu llegir l’argument del llibre:

“Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.”

I aquí teniu una nota sobre l’autor:

Max Besora va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc.
Des de fa tres anys treballa de professor de català i castellà per a estrangers. L’any 2008 va guanyar el Premi Benet Ribas de poesia amb L’espectre elec-tromagnètic i amb els diners del botí finança els seus estudis universitaris.

Iniciarem la tertúlia el proper dia 10 de febrer, amb les etiquetes #llegimvulcano i #maxbesora, i també com sempre #llegimipiulem.

PD: Aprofitem també per renovar el nostre avatar a twitter, amb una nova imatge per als dies de fred i dissenyada, com sempre, per la Regina Puig.

Tertúlia actual



Piulem Poesia

Blocs literaris recomanats

Seguidors