Pages

dissabte, 21 abril de 2012

I ara Avel·lí Artís-Gener, Paraules d'Opòton el vell



A les portes de la Diada de Sant Jordi, us proposem que busqueu, remeneu entre els llibres, aneu a les biblioteques, compreu o demaneu el llibre que hem pensat per a la propera tertúlia: Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, perquè hem pensat dedicar tot el mes de maig –el mes que va néixer i que també va morir– a recordar-lo. 
I què tenen en comú Tísner, Pere Calders i Joan Sales? Doncs que tots són de 1912 i tots tres s'exiliaren a Mèxic. Emmarcarem la tertúlia en la celebració de l'any literari 2012, perquè ens hi han convidat a fer-ho des del comissariat de tal commemoració. Ja us avancem que més endavant tindrem la sort de comptar amb l'aportació de Laura Borràs, comissària d'aquesta festa literària i institucional.

Trobo molt encertat l’acrònim que Màrius Serra li va regalar i que retrata les diferents facetes de la vida de Tísner: T suggereix traductor, I il·lustrador i il·lusionador, S soldat i scrabblista, N ninotaire o novel·lista, E enigmista i escenògraf i R retratista i reporter. El mateix Tísner havia dit: “No puc dir qui sóc sinó què sóc i, encara, per aproximació.” 
Del 18 novembre de 1989, un dissabte, tinc una cinta de cassete que em recorda la tarda que vaig passar al seu pis de Barcelona. Em va impactar la cadència de la seva veu, greu i pausada, però també el seu somriure sorneguer. Tot era bonhomia, tot era parlar dels altres, sobretot del seu estimat Pere Calders. Segur que aleshores jo no era conscient de la importància de tenir enregistrada la nostra conversa. Quin greu que em sabria ara no tenir-la! 

Va entrar al món del periodisme als divuit anys, gràcies a Josep Janés i Oliver, amb qui feia la revista Bandera, un poeta extraordinari. “En Janés havia de fer una redacció només d’amics, que tinguessin ganes d’escriure i, és clar, en Janés hi confiava molt. Érem amics de fa molts anys i llavors va entrar en acció l’Àngel Estivill –aquell que després vaser el director de L’Hora, aquell setmanari d’aquell diari comunista– i jo. Després, de corrector vam tenir un noi que es deia Salvador Marsal i Picas; després vam tenir en Joan Sales, el d’Incerta Glòria... Bé, érem uns quants, tots molt amics, d’una edat semblant. Érem molt amics i vam fer una redacció amb molt bon ambient”. 
Autor d’una extensa bibliografia, que podreu trobar en els enllaços que compartim, però també de les traduccions d’obres de Truman Capote (A sang freda), Gabriel García Márquez (Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada), José Luis Borges (L’Aleph), Mario Vargas Llosa (Els cadells i altres narracions) o Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor).

Maria Antònia Oliver va dir que Paraules d’Opòton el vell (1969) era el llibre de Mèxic, la declaració d’amor a Mèxic, la terra que l’acollí. A través de l’Opòton (que podria ser un Tísner trapella), se’ns explica la història d’un descobriment al revés, dels indis que descobreixen Galícia. És un llibre ple de tendresa i de sentit de l’humor, àgil i fresc, però no frívol ni simple. Margarita Aritzeta el descriu com un llibre ple de cultura, de respecte i d’humanitat. I és que Tísner era així: trapella, tendre, amb bon humor, àgil i fresc.
Artís-Gener s’estimava molt les Paraules d’Opòton el vell: “Em vaig inventar la conquesta al revés. I el mèrit de la documentació que vaig haver de fer per a escriure-la. Pensa que no havia estat mai a Galícia i que vaig haver de treballar molt per a fer versemblant el viatge d’Opòton per terres gallegues. Però jo crec que el mèrit principal és la trapelleria”. 
Ell creia que per altres coses potser no, però que per les Paraules d’Opòton el vell seria recordat. I quina millor manera de fer-ho ara que ens apropem al seu centenari? 
Ah! I independentista i compromès amb la llengua fins al final... 

Us proposem les etiquetes #Tisner #Opoton i la menció a @artis_gener

Bona diada de Sant Jordi! 

Enllaços: 

Pàgina dels 100 anysTísner-Facebook 
A Twitter

(apunt fet per @npini)

2 comentaris:

  1. Hola, he premiat el vostre blog amb un premi Liebster. Un premi honorífic que ens donem entre bloggers. Si vols més informació: www.laventuradelhort.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Us deixo l'enllaç d'un comentari a "Els gossos d'Acteó". http://delllibrealsdits.blogspot.com.es/2012/05/avelli-artis-gener-tisner-100-anys.html

    ResponElimina